El Pirineu de Lleida conserva els ecosistemes més purs d’Europa. Pallars i Alta Ribagorça són el destí referent per a la pesca a mosca de la truita fario autòctona.Consulteu el mapa interactiu.
L’esplendor de la Noguera Pallaresa. La conca de la Noguera Pallaresa és el cor del Pallars Sobirà. Amb un cabal generós i constant, els seus trams de pesca sense mort, especialment al voltant de Llavorsí, permeten una pesca a mosca exigent però molt agraïda.
Les eclosions massives a principis d’estiu són el moment àlgid per als amants de la mosca seca en aquest riu.
💡 Consell d’expert: Vols aprofitar cada minut al riu? Si busques aprendre les millors tècniques de pesca a mosca, has de llegir això:👉 Per què contractar un guia de pesca? Més enllà de la “captura rècord”
La puresa de l’Alta Ribagorça. A l’oest, la Noguera Ribagorçana i els rius de la Vall de Boí, com el Sant Nicolau, ofereixen un escenari més íntim.
Són aigües cristal·lines on la discreció del pescador és fonamental. Aquí, la pesca a mosca es fusiona amb un paisatge dominat pel romànic i els cims del Parc Nacional d’Aigüestortes.
Tricòpter i la seva imitció amb pèl de cérvol.
Selecció de mosques per al Pirineu. Les truites mediterrànies d’aquestes conques tenen un comportament marcat pel clima de muntanya. Les efímeres en CDC i els tricòpters de pèl de cérvol dominen les jornades de sol.
Quan l’activitat en superfície disminueix, l’ús de ninfes pesades tipus “perdigó” en els corrents més forts és la tècnica més efectiva per localitzar els exemplars més grans.
Gestió i Zones de Pesca Controlada (ZPC). La pràctica de la pesca en aquestes comarques està regulada per garantir la sostenibilitat de l’espècie. La major part dels trams són Zones de Pesca Controlada (ZPC) on el règim de “sense mort” és predominant. Disposar del permís específic diari és indispensable per gaudir d’aquestes aigües durant tota la temporada.